NOTÍCIES WEMIND

El Living Lab Day identifica 10 reptes per construir l’envelliment del segle XXI

Actualitat Jornades Projectes Socis

La jornada, que aplega en un mateix espai els principals actors de la quàdruple hèlix (les administracions públiques, les empreses, les universitats i, especialment, la societat civil), identifica les principals necessitats d’innovació per promoure l’autonomia de la gent gran.

El segon Living Lab Day, que va tenir lloc el passat 15 de novembre de 2022, va ser tot un èxit. Més ponents, més participants i un escenari magnífic, l’auditori del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Però sobretot, va aconseguir l’objectiu principal de la jornada: que representants d’empreses, universitats, administracions i de la societat civil identifiquin els principals reptes d’innovació per construir l’envelliment del segle XXI.

Recordem que els Living Lab Days s’organitzen en el marc del Care and Autonomy Living Lab (CALL), l’ecosistema d’innovació oberta impulsat pel Clúster Salut Mental Catalunya. Durant aquestes jornades temàtiques, es reuneixen la quantitat més gran possible d’actors d’un ampli espectre d’especialitzacions per situar les línies estratègiques prioritàries al voltant d’un tema. Un cop identificades, es promouran projectes entre les organitzacions interessades que s’executaran en els espais de cocreació del CALL.

Projectes de futur

Tal com explica Oriol Barat, project manager del CALL, “la resposta del Living Lab Day que vàrem organitzar sobre autisme va ser tan positiva, que ja tenim a punt un paquet de projectes sobre aquest tema que es posaran en marxa a partir del gener 2023. Ara, amb aquesta segona jornada, esperem igualar i, fins i tot, superar l’interès per promoure nous projectes d’innovació sobre envelliment en el marc del CALL”.

A més, l’interès que va despertar l’anterior Living Lab Day, també ha permès fer un salt qualitatiu considerable a l’hora d’organitzar aquesta segona jornada temàtica, que ha comptat amb el suport del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Boehringer Ingelheim.

El decàleg

En total, van ser 15 les veus expertes que vàrem escoltar durant les més de 6 hores que va durar la jornada. Miquel Domènech, del Grup de recerca STS-b, adscrit al departament de psicologia social de la UAB, va posar punt final a la sessió recollint en forma de decàleg les principals aportacions. En breu publicarem el text complet.

Els 10 reptes identificats són els següents:

  1. El nou context social. Els baby boomers seran els nous seniors. Tenen una esperança de vida molt més llarga, però són també, els que més han patit els efectes de la crisi que es va iniciar el 2018. Quants d’aquests boomers arribaran a la vellesa en el llindar de la pobresa?
  1. La necessitat d’una nova mirada més complexa. Davant un problema social, sempre cal considerar quina mirada tenim i, lamentablement, en aquest cas, predomina una mirada molt estereotipada, que homogeneïtza i uniformitza a la gent gran, en lloc de copsar la diversitat i la complexitat de les situacions.
  1. L’edatisme i la noció de la vellesa com a càrrega. Com a part d’aquesta mateixa mirada, es fa responsable de l’origen de la crisi de les cures a la longevitat i es culpabilitza a la gent gran per viure més temps. Al mateix temps, també, cal tenir en compte l’autoestigma i com els estereotips reverteixen en la mirada d’un mateix.  
  1. La cura de la gent gran, una activitat poc valorada, poc atractiva i amb poc reconeixement social. En aquest sentit, es destaca el repte que representa aprendre com donar valor a aquesta activitat.
  1. La soledat no desitjada. A Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles i un 42,5% tenen més de 65 anys, una situació que incrementa el risc de malalties i té efectes perniciosos en la salut. 
  1. La fragmentació de la cura. Tenim un sistema de cura fràgil, els recursos estan fragmentats i sovint es fa difícil per a les persones conèixer les diferents possibilitats d’atenció. Les tasques de cura, a més, estan fortament feminitzades, precaritzades i generalment delegades a persones migrants.
  1. L’autonomia no és tirania. Les persones estem interconnectades, per aquest motiu, cal tenir present que l’autonomia no vol dir deixar de dependre, sinó ser capaces de desenvolupar-se en un context concret i conservar la capacitat de prendre decisions.
  1. La participació de la gent gran. Massa sovint les solucions que s’aporten són de talla única i no són funcionals, obviant que la població de gent gran és diversa i heterogènia. La solució és la cocreació, fer polítiques amb la gent gran i no per a la gent gran. També, incorporar qüestions socialment rellevants que afecten la vellesa, com la mort i el dret a decidir, a les agendes.
  1. La necessitat de connectar l’àmbit mèdic i social. La desvinculació actual implica mirades diferents que creen solucions desiguals i, a vegades, fins i tot contradictòries. En aquest sentit, es fa evident la urgència per crear una passarel·la que millori la coordinació dels serveis sanitaris i els socials.
  1. La tecnologia com a solució. Amb un bon acompanyament, la tecnologia no només pot afavorir la integració dels diferents àmbits, sinó també, promoure la cohesió social. Així ho demostra, per exemple, l’èxit de programes com Vincles BCN, reforçant les relacions socials de les persones grans que se senten soles i millorant el seu benestar a través de les tecnologies. 

Els protagonistes

La sessió va ser inaugurada per Francesc Arrufat, president del CSMC i director Gerent de l’Institut Pere Mata, Sebastià Santaeugènia, director d’Atenció Intermèdia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Mercè Pérez Salanova, de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i de la UAB.

A la taula sobre gent gran i qualitat de vida van participar Joan Escarrabill, coordinador Espai d’Intercanvi d’experiències a l’Hospital Clínic, Antònia Tamayo, responsable de la delegació del Garraf a la Fundació Amics de la Gent Gran, Feliciano Villar, del departament de Cognició, desenvolupament i Psicologia de l’Educació a la UB, Jordi Ramon, infermer especialista en salut mental al CSMA Cornellà de Llobregat i Anna Corrons, membre de Can70.

Les persones expertes que va aplegar la taula sobre gent gran i salut van ser Maite Garolera, responsable de Neuropsicologia i directora del Grup d’Investigació Clínica Cervell, Cognició i Conducta al Consorci Sanitari Terrassa, Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili, Montserrat Soronellas, professora Antropologia a URV i coautora del llibre «Cuidar a mayores y dependientes En tiempos de la Covid-19», Enric Ollé, portaveu de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) i Begonya Carranzo, infermera supervisora d’Atenció a la dependència i la fragilitat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Finalment, a la taula rodona sobre gent gran i tecnologies pel benestar les ponents que van participar són Néstor Aparicio, terapeuta ocupacional a Tangencial, Lluís Torrens, director d’Innovació Social a l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Olivé, director de l’Institut de Robòtica para la Dependència, Jaume Saltó, CEO Grup Saltó i Daniel Blanche, investigador Grup CNSC de la UOC.

imagen

Clúster cocreació Envelliment innovació Living Lab living lab day Projectes salut mental