El portal digital El Plural recull que Sport2live és una empresa jove nascuda en 2013 que ajuda més de 50 persones amb edats entre els 20 i els 53 anys que intenten superar una de les etapes més negres de les seves vides. El referent és el propi Eduardo. La seva història explica a la perfecció la labor d’aquesta empresa social.
“Durant anys vaig tenir problemes amb la cocaïna i l’alcohol. Vaig estar ingressat 23 mesos en un centre”. Aquí comença un projecte personal que té en la seva amistat amb Miquel Cirera -un dels seus socis- una pota fonamental. Quan va concloure aquella rehabilitació, “vaig contactar amb ell i em va introduir al món de l’esport” i mai havia estat esportista, “com a molt en dues dècades vaig haver de jugar 10 partits de futbol i més per les cerveses de després”.
El punt d’inflexió es va produir un any deprés. “Vaig rebre el missatge que un company de teràpia havia recaigut”. Es va preguntar què hi havia fet diferent per no recaure i “la conclusió era clara: esport”. En aquest instant va començar a escriure el primer esborrany del que seria Sport2live. Al cap del temps “l’hi presentem a Marcos Pascual -tercer soci- i al febrer de 2013 la vam fundar”. Uns mesos després “vam fer el primer entrenament amb un usuari”.
Sport2live és una entitat sense ànim de lucre que, en paraules del seu fundador, “ajuda a persones que tenen o han tingut addiccions mitjançant la pràctica esportiva”. Això sí, Eduardo aclareix que “no som un centre terapèutic, sinó un recurs per a les persones i també per a aquests centres”.
Recórrer al esport respon al fet que “un, quan es recupera o està en procés, ha de buscar alternatives d’oci saludables”. Mantenir-te en un “estat contemplatiu et pot retornar a pràctiques aquestes autodestructives conegudes”.
