L’increment sostingut de trucades i converses (gairebé 11.000 en serveis de xat adreçats a adolescents i joves, molts d’ells encara convivint amb les seves famílies) confirma una tendència de fons: la soledat no desitjada i el malestar emocional es consoliden com a “dolències socials” d’alta prevalença que requereixen respostes integrades, sanitàries, comunitàries i tecnològiques, amb governança compartida i capacitat per mesurar-les.
La innovació centrada en les persones i aliances híbrides
La directora de WeMind, el clúster de salut mental, longevitat i neurociències, Marta S. Bret, ha participat a la taula rodona “Benestar emocional: reptes de futur”, concretant una fulla de ruta clara: innovar no és només tecnologia; és repensar processos, relacions i decisions posant el model biopsicosocial al centre. “La innovació aporta valor quan anticipa risc, millora la prevenció, professionalitza l’acompanyament i canvia la cultura de les organitzacions cap a entorns més empàtics”, subratlla Sánchez Bret, i continua: “innovació col·laborativa, inclusiva i orientada a resultats, amb resultats d’impacte social mesurables.”
WeMind Clúster està operativitzant aquest enfocament a través d’aliances híbrides públic-privades-tercer sector. “No parlem de projectes ad hoc, sinó de partenariats estratègics amb espais de cocreació i laboratoris d’innovació aplicada, on empreses, administracions i entitats defineixen reptes reals i validen solucions basades en evidència. El retorn social més gran es produeix quan s’integren ciència i innovació social”, afirma la directora de WeMind.
La directora va ser taxativa respecte al rol de les entitats sense ànim de lucre: són “la veu de l’usuari” i el mecanisme ètic de l’ecosistema, i juntament amb el Clúster “aporten proximitat, lectura fina de necessitats, impacte i legitimitat social. En un marc de col·laboració compartida multinivell, han de corresponsabilitzar-se del disseny i la governança per assegurar que l’eficiència i l’escalabilitat no desplacin el propòsit: millorar la vida de les persones, especialment les més vulnerables i els seus cuidadors.” La punta de llança de WeMind és el seu Fòrum Internacional, que tindrà lloc aquest mes de novembre.
Senyals d’alarma entre adolescents i joves
Les xifres de l’Observatori no s’interpreten en el buit. Més de la meitat de les trucades al Telèfon de l’Esperança es vinculen amb problemes de salut mental (30%) i soledat no desitjada (26%); el perfil predominant: adults de 36 a 65 anys que viuen sols i no treballen. Al canal jove, un 7% dels casos va presentar conductes suïcides, amb la meitat en risc greu, fet que va portar a activar recursos d’emergència en desenes d’ocasions. Són dades que obliguen a accelerar la coordinació intersectorial i a invertir en prevenció primerenca, alfabetització emocional i dispositius d’accés immediat (24/7), combinant atenció professional amb voluntariat format i supervisat.
La presa de mesures va quedar definida a la taula de debat: trencar les sitges, escalar la cooperació i assegurar finançament intel·ligent per a models que integrin recerca, dades i comunitat. WeMind avançarà en tres palanques: (1) portafolis de projectes tractors amb indicadors de resultat (clínics i socials), (2) hubs de cocreació amb administracions i teixit empresarial per accelerar pilots a escala i (3) governança compartida amb el tercer sector per blindar el propòsit i l’ètica en cada desplegament. En resum: focus, col·laboració compartida, execució i responsabilitat.
L’augment de la demanda és real i sostingut; la resposta ha d’estar a l’alçada. Amb innovació amb propòsit, aliances híbrides i mètriques d’impacte, l’ecosistema pot fer un salt qualitatiu i lliurar el que la ciutadania necessita: escolta empàtica, accés ràpid i solucions que funcionin a la vida real. Aquesta és la proposta de valor que WeMind posa damunt la taula.








