Espanya és un referent en economia social, amb 47.000 entitats que representen el 10 % del PIB, però cal impulsar projectes amb impacte social mesurable, per als quals existeixen fórmules com el SROI i el valor social integrat.
El capital cerebral és la suma de salut mental i habilitats de la ment que han de ser protegides de manera transversal amb polítiques públiques en tots els àmbits i sectors, aliances públic-privades i filantropia.
Barcelona, 1 de desembre de 2025. – Experts reunits al WeMind International Forum 2025, organitzat per We Mind Clúster al World Trade Center de Barcelona, han coincidit en la necessitat d’evolucionar cap a una economia que impulsi projectes d’impacte social mesurable i que protegeixi el capital cerebral: la combinació de salut mental i habilitats cognitives necessàries per a una societat pròspera i resilient.
Espanya és ja un referent en economia social, amb 47.000 entitats que representen el 10 % del PIB, però els experts alerten que els reptes socials requereixen models més ambiciosos, sostenibles i avaluables. Aquesta transició hauria de recolzar-se en aliances públic-privades i filantropia, ja que els governs no podran assumir-la en solitari davant l’increment de necessitats socials derivades de l’envelliment poblacional.
EL CAPITAL CEREBRAL: nou paradigma i proper pilar de l’economia del futur
Experts internacionals han reivindicat que la salut cerebral ha de convertir-se en un actiu estratègic:
Kaisa M. Hartikainen (Universitat d’Hèlsinki) va defensar la necessitat d’invertir en la integritat i plasticitat del cervell per construir societats resilients, mentre que Rym Ayadi va proposar mesurar el capital cerebral per integrar-lo als models econòmics, superant el paradigma centrat únicament en el mercat laboral. Andy Moose (WEF) va definir el capital cerebral com a salut cerebral més habilitats cognitives, interpersonals i tecnològiques. Lucy Pérez (McKinsey Health Institute) va assenyalar que les condicions de salut mental representaven 4 milions de DALYs a Espanya i que el país necessitava invertir 56.000 milions de dòlars addicionals per millorar la detecció, l’accés i l’adherència al tractament. Mara Dierssen (Centre de Regulació Genòmica) va recordar que el 43 % de la població convivía amb un trastorn cerebral, amb un cost total superior al 12 % del PIB entre costos directes i indirectes, i va defensar la necessitat de crear entorns de treball respectuosos amb el cervell. Finalment, Josep Maria Argimon va destacar la baixa inversió en investigació cerebral malgrat el cost europeu de 800.000 milions d’euros i va proposar adoptar el concepte de salut cerebral com a eix transversal.
Marta Sánchez Bret, directora de We Mind Clúster, ha recordat que els sectors vinculats a la salut mental, autonomia personal i deteriorament cognitiu ja representen 9.300 milions d’euros (5 % del PIB català).
“Abans la prioritat era generar riquesa. Ara és promoure i regenerar la salut. La salut mental i la salut cerebral s’han convertit en un actiu estratègic que mereix inversions.”
— Marta Sánchez Bret, directora de We Mind Clúster
Inversió d’impacte: retorn econòmic i social
Raúl Sánchez, COFIDES, ha destacat que la inversió d’impacte combina intencionalitat social i retorn econòmic raonable. El FIS, dotat amb 400 milions d’euros, promou projectes amb impacte mesurable mitjançant metodologies com IRIS+, SROI o el valor social integrat.
Marco Mohwinckel, responsable de TechTour, ha aportat una visió molt interessant sobre com escalar la innovació en neuro-llongevitati i benestar mental. Segons Mohwinckel, per accelerar el creixement de solucions transformadores és necessari crear ecosistemes connectats que integrin investigadors, startups, inversors i centres clínics; facilitar models de finançament especialitzats que comprenguin la naturalesa a llarg termini de les innovacions en salut; fomentar aliances públic-privades que redueixin les barreres d’entrada en un sector altament regulat; i promoure l’escalabilitat internacional per assegurar que les solucions arribin a la població que les necessita.
La taula va evidenciar un consens creixent: la innovació en salut mental i autonomia personal requereix esquemes d’inversió que no només busquin retorn econòmic, sinó que també garanteixin un impacte positiu i mesurable en la societat. El WeMind International Forum 2025 va reafirmar així la importància de desenvolupar un model de finançament responsable, sostenible i centrat en les persones, capaç d’impulsar solucions que millorin la qualitat de vida i generin valor a llarg termini.
MESURAR I MONETITZAR l’impacte social
Casos com La Fageda o UNEI exemplifiquen la maduresa de l’economia social:
- La Fageda utilitza el valor social integrat per quantificar el valor generat per a treballadors vulnerables, famílies, proveïdors i clients. El 2024 va facturar 31 M€, va generar 65 M€ en valor social i va obtenir 1 M€ de benefici.
- UNEI, amb finançament de COFIDES, ha quadruplicat el seu negoci fins als 142 M€ i ha demostrat un SROI de 3,3 € per cada euro invertit.
Joan Martí (Acció) ha subratllat que “el mercat premia les empreses sostenibles” i que els models B CORP o l’Avaluació d’Impacte B ja són referents en els clústers catalans.
La banca ètica, representada per Triodos Bank, també es consolida com a via de finançament amb una morositat del 2 %, inferior a la mitjana del sistema financer espanyol.
