Entrevistem l’Anna Paré, gerent de Nutresalut
L’intestí està considerat el segon cervell. Cada vegada és més evident que una bona alimentació contribueix a un bon estat de salut i minimitza el risc de patir depressió, Alzheimer i, inclús, el deteriorament cognitiu. Durant els últims anys, la psicobiòtica ha estat investigant de quina manera la salut mental es pot veure influenciada per l’intestí i els bacteris que habiten en el seu interior, i diversos estudis han relacionat la ingesta d’aquests microorganismes amb la reducció dels símptomes de depressió i ansietat.
Quina relació hi ha entre l’alimentació i la salut mental?
Cada vegada hi ha més evidències del paper que juguen l’alimentació i la nutrició en la salut mental. Una adequada alimentació contribueix a un millor estat de salut general i també de salut mental.
Els mecanismes pels quals l’alimentació afecta a la salut mental són diversos. En primer lloc, el cervell utilitza una elevada proporció d’energia i de nutrients pel seu bon desenvolupament i funcionament, i n’hi ha alguns que es consideren essencials pel cervell. En segon lloc, els hàbits alimentaris modulen el sistema immunològic i la inflamació, que a la vegada influeixen en el risc de patir trastorns mentals. S’ha observat que les persones que segueixen el patró de la dieta mediterrània tenen menys risc de tenir depressió, Alzheimer i inclús un menor deteriorament cognitiu.
Així doncs, l’evidència científica apunta a considerar la dieta com un factor clau en l’abordatge de les malalties mentals pel benefici que comporta en el tractament d’aquestes.
Quins són aquests nutrients que es consideren essencials pel cervell?
Els greixos omega-3 per exemple i més concretament l’àcid docosahexaenoic, també conegut com a DHA, que és el més abundant en el cervell. Aquests greixos són transferits des de la mare gestant al fetus per afavorir la correcte maduració i desenvolupament del teixit cerebral i contribueix a un millor aprenentatge. S’ha demostrat que una adeqüada aportació de greixos omega-3 i, especialment de DHA, és important a totes les edats, perquè afavoreix la fluïdesa de les membranes cel·lulars i això influeix en una correcte transmissió neuronal i nerviosa. Un elevat consum d’omega-3 i, especialment DHA, està relacionat amb menor risc de depressió, menys deteriorament cognitiu i menor risc de demència i malaltia d’Alzheimer. Tot i que el DHA pot ser sintetitzat en l’organisme, no és suficient i cal aportar-lo a través de la ingesta de peix blau, algues marines, aliments enriquits o complements alimentosos.
Un altre exemple és la curcumina, un polifenol de la cúrcuma que té activitat antiinflamatòria i antioxidant. És actualment un dels principis vegetals més estudiats i s’ha vist que té acció neuroprotectora, inhibeix la formació de plaques d’amiloide i redueix la inflamació cerebral. També hi ha estudis fets amb persones sanes que mostren com la curcumina millora l’estat d’alerta, la memòria de treball i la concentració. El problema de la curcumina és que té molt baixa absorció intestinal i ràpidament és metabolitzada al fetge i els seus metabòlits no són actius. Per això cal prendre-la en forma de complement alimentós i buscar un producte de qualitat, amb estudis d’absorció i biodisponibilitat, que demostrin que pot arribar als teixits i on ens interessa, al cervell. I això significa travessar la barrera intestinal, romandre suficient temps en plasma i travessar la barrera hematoencefàlica.
Les malalties mentals afecten la forma d’alimentar-se?
Si, malauradament degut a la malaltia o al tractament farmacològic es pot veure afectada l’alimentació directa o indirectament. A vegades perquè cal evitar interaccions entre medicaments i aliments, d’altres vegades la medicació pot fer que hi hagi més o menys sensació de gana, sequetat de boca o restrenyiment, per exemple.
Persones grans que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa és molt freqüent que presentin dificultats per empassar. És el què es coneix com a disfàgia i es calcula que en cas d’Alzheimer i Parkinson pot arribar a afectar 8 de cada 10 malalts. El problema de la disfàgia és que té una important repercussió en la qualitat de vida dels pacients, que al no poder alimentar-se correctament comencen a perdre pes amb risc de desnutrició i deshidratació, o fan infeccions respiratòries per broncoaspiració que poden comportar la mort. És molt important en aquests casos detectar-ho a temps i adaptar la textura de la dieta segons les necessitats de cada pacient.
Estan connectats l’intestí i el cervell?
Efectivament, de fet, l’intestí està considerat el segon cervell. Hi ha tota una xarxa de neurones que envolten l’intestí de manera idèntica a les neurones cerebrals i que utilitzen els mateixos neurotransmissors, hormones i senyals químiques, connectant aquests dos sistemes nerviosos, principalment pel nervi vague.
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta connexió. Per exemple quan estàs nerviós tens retortillons i diarrea, o quan estàs enamorat sents com papallones a la panxa. D’altra banda, quan hi ha disbiosis intestinal i l’intestí està inflamat, l’estat d’ànim es veu alterat.
Aquesta connexió entre intestí i cervell ha estat molt estudiada en persones amb síndrome d’intestí irritable o amb malalties inflamatòries intestinals com el Crohn i la colitits ulcerosa. En tots aquests pacients s’han detectat més prevalença de depressió i ansietat. I de fet són pacients que, quan tractes la seva salut intestinal, milloren el seu estat d’ànim.
Què és la psicobiòtica?
El terme psicobiòtic va ser descrit per primera vegada l’any 2013 com al conjunt de microorganismes vius que al ser ingerits en quantitats adequades poden resultar beneficiosos per a la salut de les persones amb malalties psiquiàtriques. Feien referència a un grup de probiòtics capaços de produir substàncies neuroactives com la serotonina o l’àcid gamma-aminobutíric, dos neurotransmissors relacionats amb trastorns d’ansietat, tristesa i depressió. Era la primera vegada que es relacionava la microbiota amb la salut mental.
Posteriorment, en una revisió de diversos estudis amb probiòtics per a la depressió es van relacionar algunes espècies de microorganismes amb una reducció dels símptomes de depressió i ansietat.
Finalment, s’ha ampliat la definició de psicobiòtics per incloure també als prebiòtics i altres compostos presents en l’alimentació que poden influir en el microbioma intestinal en benefici de la salut mental.
On trobem aquests psicobiòtics?
A l’alimentació i també en complements alimentosos. Els trobem en aliments rics en fibres fermentables com per exemple la carxofa, el porro, els espàrrecs, la civada, les llavors de llinet i de xía, i aliments rics en polifenols com els fruits vermells, el cacau i la cúrcuma per citar-ne alguns exemples. També en aliments fermentats com el xucrut i el kimchi, el te kombutxa, la cervesa, el kèfir, el miso i el tamari. Però cal tenir en compte que no han d’estar pasteuritzats, sinó els bacteris ja són morts.
A vegades cal consumir-los en forma de complements alimentosos. Hi ha meta-anàlisis publicats que mostren la relació entre determinats probiòtics i la millora de trastorns mentals com la depressió. Per això ja fa uns anys que es recomanen com a tractament coadjuvant per a promoure la salut mental.
Quins beneficis suposa la psicobòtica per a la salut?
Els estudis publicats mostren el paper de la microbiota en l’eix entre intestí i cervell. Hi ha una relació a nivell de sistema immunològic, neuronal i endocrí. I s’ha vist que incrementar la diversitat bacteriana en l’intestí i reparar la hiperpermeabilitat de la barrera intestinal pot influir en els nivells de cortisol i de inflamació en l’estrès, en els símptomes de depressió i ansietat, d’autisme, d’esquizofrènia… però són investigacions molt recents.
Encara queda molt per aprendre i cal seguir estudiant els complexes mecanismes mitjançant els quals la microbiota intestinal pot modular el nostre estat d’ànim.
Prendre probiòtics i prebiòtics no significa deixar de prendre la medicació. Però sí que cal parar més atenció a què mengem i com mengem, detectar quan pot haver-hi una situació de disbiosis intestinal i corregir la inflamació intestinal per modular positivament en aquest eix intestí-cervell.
