Barcelona – 09/01/2019
El projecte AI4EU té com a objectiu mobilitzar els líders europeus en Intel·ligència Artificial (IA) per posar a disposició dels usuaris recursos basats en aquesta tecnologia que facilitin la recerca científica i la innovació, analitzar les necessitats de recerca futura en IA i crear un observatori d’ètica que vetlli per una Intel·ligència Artificial centrada en l’ésser humà.
AI4UE forma part del pla d’acció que la Comissió Europea (CE) va presentar el passat 7 de desembre per fomentar l’ús de la IA a Europa. Compta amb 20 milions de finançament procedents de la pròpia CE i està coordinat per l’empresa electrònica francesa Thales. La reunió a Barcelona ha estat organitzada pel Barcelona Supercomputing Center (BSC) i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), que formen part d’aquest projecte. Segons els impulsors, la iniciativa ajudarà a apropar la intel·ligència artificial a petits empreses, empreses no tecnològiques i administracions públiques de tota Europa.
Full de ruta per als propers 10 anys
Els integrants de la iniciativa s’han compromès a crear una plataforma d’IA a la carta per facilitar als usuaris coneixements, algoritmes i eines d’intel·ligència artificial i potència de càlcul. També està previst crear ‘l’Observatori d’Ètica AI4EU’, que vetllarà pel respecte als valors humans, i la Fundació AI4UE, que ha de garantir la sostenibilitat del projecte a llarg termini. A més a més, el projecte ha de servir per definir el full de ruta en recerca, desenvolupament i innovació en l’àmbit de la intel·ligència artificial a Europa en els propers 10 anys.
El 25 d’abril de 2018, la Comissió Europea va llançar un Comunicat sobre Intel·ligència Artificial, preparant el camí cap al desenvolupament de la plataforma d’IA a la carta. El 7 de desembre de 2018, la Comissió Europea va presentar el pla d’acció coordinat per fomentar el desenvolupament i l’ús de la IA a Europa, preparat juntament amb els Estats membres i Noruega i Suïssa, que van signar la declaració de cooperació sobre intel·ligència artificial.
Llarga experiència en formació i recerca
La UPC té una llarga experiència en formació i recerca en intel·ligència artificial, especialment pel que fa a aplicacions en robòtica, processament de la imatge i de la parla, tecnologia aplicada a la salut de les persones, la mobilitat urbana i els vehicles autònoms. A més de formar part del Barcelona Supercomputing Center, equipat amb el superordinaror MareNostrum, la UPC disposa de dos centres d’investigació relacionats amb la IA: l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC) i l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), centre de recerca conjunt amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’IDEAI concentra més de 50 investigadors a temps complert i 150 doctorands, mentre que l’IRI compta amb 35 investigadors a temps complert, un investigador becat per l’European Research Council (ERC) i 45 doctorands, i té el segell d’excel·lència científica María de Maeztu (2017).
El Barcelona Supercomputing Center, que compta amb més de 500 investigadors en plantilla, aplica la intel·ligència artificial en la recerca en ciències de la vida i ciències de la computació i en aplicacions per a la medicina personalitzada i per a la innovació a la indústria i l’empresa. El centre també compta amb un grup especialitzat en explotar la gran capacitat de càlcul dels superordinadors per treure el màxim rendiment de les tecnologies basades en IA. El juny del 2018 va posar en marxa el clúster MareNostrum CTE-Power 9, que és el primer superordinador d’Europa que compta amb plaques Power 9-VoltaGPU, la tecnologia més puntera que existeix en aquests moments per compaginar la potència de la supercomputació amb les expectatives que ofereix la Intel·ligència artificial.
Entre els 79 socis del projecte s’inclouen també, entre d’altres, l’Institut d’Investigacions d’Intel·ligència Artificial (IIIA), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), les empreses Atos Spain i SmartRural, i la Fundación centre tecnològic CARTIF.
Font: Universitat Politècnica de Catalunya
