Javier Sánchez Pedrera – 14/02/2019
El Taller de Transformació Digital en Salut Mental, Neurociències i Innovació Social, organitzat pel Clúster Salut Mental Catalunya, va acollir el dimarts 12 de febrer a una trentena de persones procedents d’empreses i organitzacions del sector de la salut per analitzar les noves tendències en digitalització.
El director de l’àrea d’Innovació d’ACCIÓ, Carles Gómara, va ser l’encarregat de presentar la primera edició del taller, destacant l’impacte de la revolució 4.0 en la societat i les incògnites que es desprenen d’aquest nou paradigma, com per exemple la interconnexió dels dispositius o la gestió de les dades. “La gestió de dades en temps real, gràcies a les connexions 5G, millorarà el manteniment i control dels equips sanitaris” va remarcar. Un repte que segons el director del Digital Health Observatory, Joan Cornet, està necessàriament lligat a la individualització i especialització dels tractaments. Segons Cornet, les noves tecnologies i el procés digital han canviat dràsticament la nostra concepció de la vida. “Durant milers d’anys els reptes de la humanitat van ser el menjar, les epidèmies i les guerres. A l’actualitat, el repte és ser eterns” va comentar.
A continuació, es va donar pas a la presentació de sis casos reals de transformació digital a càrrec del CSIC, HumanITCare, Vall d’Hebron, Lundbeck, Indigo i MJN Neuroserveis.
IIIA-CSIC
El responsable del departament de Machine Learning del CSIC, Josep Lluís Arcos, va presentar el projecte MST, basat en la teràpia musical com a forma de millorar la adherència i la motivació dels pacients en teràpies a domicili. Uns dels obstacles als que han de fer front constantment els professionals de la salut són les resistències que posen els pacients vers una teràpia. Moltes vegades, el procés terapèutic queda interromput o es completa amb moltes dificultats.
L’aplicació desenvolupada pel @CSIC estarà disponible a finals d’any. #TallerTransformacioDigital
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
Una problemàtica que el CSIC intenta solucionar mitjançant una aplicació pensada per utilitzar-se en tablets. L’eina consisteix en un teclat físic connectat a un dispositiu mòbil on el pacient ha de seguir una sèrie de patrons. La interacció d’aquesta activitat resulta atractiva per als pacients, incrementant el seu grau de motivació i reduint significativament el nivell de renúncia.
HumanITCare
Seguint amb l’ús d’aplicacions en salut, la fundadora de HumanITCare, Núria Pastor, una start-up dirigida a millorar la precisió en salut, va presentar una app capaç de fer el seguiment de pacients amb trastorn de salut mental. “A través dels smartphones i wereables, recollim dades de l’activitat de l’usuari que ens permeten construir un anàlisis complet, el que anomenem Fenotip Digital” va afirmar.
@npastohe: “A través dels smartphones, recollim tres tipus d’activitat que es permeten fer un anàlisis complet del #FenotipDigital” #TallerTransformacioDigital pic.twitter.com/k9VzHGVEte
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
Indicadors com per exemple, les hores de son, el moviment o la freqüència cardíaca són alguns dels paràmetres que aconsegueixen mesurar i que combinen amb preguntes diàries. Una informació en temps real que ajuda psicòlegs i psiquiatres a precisar les recomanacions en pacients amb depressió, ansietat o alcoholisme, entre d’altres. Actualment, l’app processa la informació amb tecnologia Machine Learning, no obstant, en un futur esperen implementar la Intel·ligència Artificial.
Vall d’Hebron
En el cas de la Vall d’Hebron, la Intel·ligència Artificial és ja una realitat. Actualment l’utilitzen per detectar precoçment el TDAH. Així ho explicava el cap de servei de Psiquiatria, Antoni Ramos Quiroga, presentant el projecte en el que també ha participat Braingaze.
. @ramosquiroga2: “El TDAH és més freqüent cada cop a causa dels bebés prematurs, que tens un 20% més de probabilitat de patir-ho.” #TallerTransformacioDigital
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
“Cada vegada es detecten més casos de TDAH, per tant, es necessària una resposta a la alçada de la situació i la Intel·ligència Artificial és un aliat en aquests casos”. Va concloure. En aquest cas, la IA treballa en base a uns imputs previs com per exemple, entrevistes semi-estructurades, jocs interactius i un marcador cognitiu patentat per Braingaze. Una vegada finalitzat el procés, la IA és capaç de fer una valoració del risc de patir TDAH segons una escala de símptomes.
Lundbeck
Més enllà de dispositius i aplicacions, Lundbeck va presentar la seva estratègia digital a nivell integral. Judit Navarro, l’encarregada de gestionar-la, va remarcar la importància per una empresa farmacèutica l’ús inicial de les xarxes socials, fet que li va ajudar a apropar-se a la societat i els pacients. “L’estratègia des de Lundbeck és concep com una orquestra, utilitzant els recursos adequats per a cada perfil. Volem connectar a professionals de la salut i ciutadania” va comentar.
La iniciativa @RethinkDep de @LundbeckES va llançar el primer tweetchat per a gent que pateix #Depressió. Una fórmula més de digitalització en salut. #TallerTransformacioDigital pic.twitter.com/OE57mT02ab
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
Un d’aquests és la plataforma web Progress in Mind que ofereix contingut científic gratuït sobre psiquiatria i neurologia a professionals sanitaris. No obstant, també existeixen altres recursos dirigits als pacients com és el cas del tweetchat que van llençar per a la gent que pateix depressió.
Indigo
Indigo és una empresa que ofereix solucions innovadores en salut però que no renúncia al tracte proper amb el pacient. Valors com l’afectivitat van sortir a relluir durant la ponència d’Adrián Russo, director executiu. Russo va parlar sobre com posar la tecnologia al servei de les persones grans amb finalitats sanitàries. També va destacar la importància de la motivació com a factor clau d’ús de la tecnologia en gent gran.
Adriàn Russo, director executiu @indigogrup: “Aplicar la tecnologia a la #gentgran requereix d’un coneixement per saber quines són les seves motivacions. Tecnologia al servei de les persones”. #TallerTransformacioDigital
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
El seu projecte consisteix en un sistema digital integrat en dispositius mòbils, dissenyats especialment per a què la gent gran interactuï i tingui una eina útil de seguiment remot.
MJN Neuroserveis
Per últim, el CEO de MJN Neuroserveis, David Blánquez va emocionar a la resta dels assistents gràcies a la seva història de superació i l’objectiu que es marca l’empresa: predir els atacs d’epilèpsia. Per aconseguir-ho, han desenvolupat un dispositiu en forma d’audiòfon que recull i analitza l’activitat cerebral.
El dispositiu de @MJNneuroserveis és basa en l’anàlisi de l’activitat cerebral connectat a una app amb l’objectiu de minimitzar els riscos de l’epilepsia. #TallerTransformacioDigital pic.twitter.com/rwQ0HJ6bVk
— Clúster Salut Mental (@ClusterSalutMen) 12 de febrer de 2019
La informació recaptada està connectada a una app que mesura les probabilitats de patir un nou cas d’epilèpsia. Els atacs es produeixen de manera sobtada causant greus conseqüències tant per la pròpia malaltia com pels accidents físics que es provoquen d’ella.
Resistència a la digitalització
Per finalitzar la jornada, es va organitzar una taula debat entre els ponents i els assistents on es va debatre sobre el futur, les oportunitats i els reptes de la digitalització en salut, sent la resistència del sector als nous paradigmes tecnològics l’epicentre del relat.
Segons els ponents, la por a utilitzar i incloure les noves tecnologies no es única del sector de la salut, sinó que es un obstacle comú a nivell de societat. “Als països escandinaus la tecnologia és veu com una cosa natural, com un complement més que ajuda a millorar els serveis” va comentar el Dr. Ramos Quiroga. “De fet, a Espanya tenim molts prejudicis. Un d’ells basat en que la gent gran no vol i no en sap utilitzar les noves tecnologies i no es veritat, només s’ha d’adaptar la tecnologia als perfils i els interessos de cada usuari” va afegir Adrián Russo.
Altrament, la resistència a la tecnologia es manifesta més enllà de l’ús genèric o el que poden fer els professionals de la salut o els pacients. “Existeix una manca de formació digital a nivell acadèmic. Les solucions tecnològiques són solucions del present en matèria de salut. Es tracta de competències que s’haurien d’assolir a les universitats i que encara no es troben” va remarcar Núria Pastor.
Caldria també que l’administració reforci les polítiques que donen suport a la integració de les solucions digitals en els processos assistencials; vencent la resistència al cost d’adquisició i buscant indicadors d’eficiència, eficàcia i pagament esclaridors per a tot l’ecosistema.
Unes tecnologies que malgrat el resultat satisfactori que produeixen i les grans possibilitats d’aplicació, encara ha de lluitar amb moltes resistències per ser implementades a la majoria d’empreses i organitzacions sanitàries.
