La demència afecta a un percentatge important de la gent gran. Les principals guies clíniques recomanen la teràpia no farmacològica com a primera opció o si la simptomatologia és lleu. Només es recomana l’ús d’antipsicòtics si la simptomatologia és greu, i sempre iniciant el tractament a dosi baixa i arribant a la dosi necessària per controlar els símptomes. També, cal avaluar la necessitat de tractament entre els 3 i 6 mesos des del control dels símptomes.
Tot i aquestes recomanacions, entre un 20-30% dels pacients institucionalitzats amb demència reben tractament amb antipsicòtic. Aquesta xifra augmenta fins al 45% si la demència és greu.
L’objectiu d’aquest estudi va ser elaborar un protocol (segons un algoritme de decisió) d’ús d’antipsicòtics i valorar la seva aplicabilitat en la desprescripció d’aquests fàrmacs en aquest grup de pacients. La mitjana d’edat dels pacients inclosos, candidats per a la desprescripció, va ser de 82 anys i un 60% eren dones. Un 46% dels pacients presentaven demència tipus Alzheimer i la majoria rebien tractament per presència d’agitació o agressió.
Amb el protocol, es va retirar el tractament al 80% dels pacients, i es va reduir a la dosi mínima eficaç al 20% restant. Els antipsicòtics més freqüents eren risperidona i quetiapina. Posteriorment, es va iniciar un període de seguiment mínim de 6 mesos i només en 2 pacients va ser necessari reiniciar el tractament.
Per tant, tot i que el nombre de pacients inclosos era baix, i només es va avaluar en un únic centre, els resultats suggereixen que és possible consensuar i aplicar un protocol d’ús d’antipsicòtics, sota una perspectiva multidisciplinària.
