NOTÍCIES WEMIND

El deteriorament cognitiu, una oportunitat d’innovació per a l’ecosistema del CSMC

Neuro Actualitat Jornades Socis

En el marc del Care and Autonomy Living Lab, l’espai d’innovació oberta impulsat pel CSMC, s’ha organitzat una jornada per identificar els reptes que hi ha al voltant del deteriorament cognitiu associat als trastorns mentals. Amb aquesta activitat s’inicia un procés de cocreació per oferir solucions innovadores, amb una metodologia centrada en la persona usuària i en la que hi participen tots els agents implicats.

Tot i que en només 5 anys a Catalunya ha augmentat un 20% els casos atesos, el deteriorament cognitiu segueix sent una afectació que es tracta de forma secundària, ja sigui en la malaltia mental, en la farmacologia, o en qualsevol altre àmbit. També, és molt infradiagnosticat. Hi ha al voltant d’un 40% de pacients amb simptomatologia que no estem prestant atenció i, per tant, no estem tractant.

Però el deteriorament cognitiu és un problema en si mateix. De fet, persones amb depressió, esquizofrènia o trastorn bipolar poden recuperar-se de la seva malaltia, però a causa d’aquesta afecció, continuen sense poder fer vida diària.

Davant d’aquest escenari, el CSMC, en el marc del Care and Autonomy Living Lab, va organitzar el passat 28 de setembre al Recinte Modernista de Sant Pau una jornada temàtica que va reunir agents institucionals i assistencials, del tercer sector, de desenvolupament tecnològic i de l’àmbit de la recerca, amb l’objectiu d’identificar les línies estratègiques prioritàries al voltant d’aquest tema. D’aquesta manera s’inicia un procés de cocreació, seguint la metodologia living lab, amb projectes d’innovació amb els socis interessats per desenvolupar solucions a la problemàtica.

Francesc Arrufat, president del CSMC, explica que el Living Lab Day és “un exemple de treball en xarxa, de networking, de la visió que tenim al clúster de 360 graus i de com el treball col·laboratiu podrà ajudar en la cerca de solucions. De fet, la jornada d’avui és un primer pas per enfocar i situar el problema i, posteriorment, començar projectes, de la mà de les persones afectades i les seves famílies, buscant solucions als reptes que s’han plantejat”.

Els reptes en deteriorament cognitiu associat als trastorns mentals

En la jornada es van identificar 10 reptes a l’hora d’abordar la innovació en relació amb el deteriorament cognitiu:

  1. La integració del deteriorament cognitiu amb el tractament
    El deteriorament cognitiu és infradiagnosticat perquè queda emmascarat pels símptomes dels trastorns mentals. Sense diagnòstic no hi ha tractament. A més, els clínics es troben davant la complexitat d’integrar el tractament cognitiu dins del procés terapèutic.
  2. La necessitat de més formació entre els i les professionals
    Més enllà de promoure la formació dels i les professional en el diagnòstic, cal potenciar la capacitació en habilitats terapèutiques i en els efectes socials d’aquesta simptomatologia.
  3. El buit assistencial
    Els serveis relacionats amb el tractament del deteriorament cognitiu no estan estesos a tot el territori, sinó que depèn del centre assistencial. El repte és integrar-ho a tots els centres.
  4. Les càrregues associades a les pèrdues funcionals i els serveis necessaris
    La simptomatologia cognitiva està present en molts trastorns i en cas que no es tracti adequadament, prevaldrà amb molts efectes negatius en la qualitat de vida de les persones i les seves cuidadores. Malauradament, es tracta d’una patologia molt discapacitant, especialment en l’àmbit laboral – un 52% dels pacients els afecta a la seva feina-, i amb un alt risc de recaiguda.
  5. El pes de la psicoeducació per a la prevenció
    Informar i educar a les persones afectades i a les seves famílies, permet corregir els errors d’interpretació i desinformació de la seva simptomatologia i el seu tractament, reduint la vergonya i l’ansietat, i al mateix temps, incrementant el seu compromís amb la intervenció.
  6. El tractament al llarg del cicle de vida
    El deteriorament cognitiu no es pot vincular només a la vellesa. De fet, hi ha molts joves amb determinades patologies que acabaran cursant deteriorament cognitiu. En casos de trastorns crònics, serà necessària una atenció integral social i sanitària al llarg de la vida d’aquestes persones.
  7. La tecnologia com a solució
    La tecnologia representa una oportunitat sobretot en el diagnòstic, el tractament d’aquesta simptomatologia i en l’acompanyament. Entre d’altres, permet la no presencialitat, millorant l’accessibilitat i la freqüència d’ús, però sempre s’haurà de fer d’una manera personalitzada i humanista.
  8. L’adherència a la rehabilitació
    La rehabilitació cognitiva és una oportunitat per començar a treballar amb la persona i que s’adhereixi al tractament. En aquest sentit, és interessant pensar fora de la caixa i no limitar-se a millorar els símptomes, sinó anar més enllà, valorant opcions com la gamificació, que augmenten la motivació de la persona usuària millorant l’adherència i l’aprenentatge.
  9. La subjectivitat de la cognició
    Hi ha una part de la cognició que és subjectiva, la descrita pel pacient, la consciència de la pèrdua. Per aquest motiu, tot i aconseguir una millora objectiva i suficient per a la vida autònoma, podria ser que el pacient segueixi sentint la pèrdua de capacitats.
  10. La importància de la comunitat és clau
    La rehabilitació és social. La dimensió comunitària és clau a l’hora d’evitar l’aïllament social i emocional, no només de les persones amb aquesta simptomatologia, sinó també de les seves famílies. Els efectes del deteriorament són multidimensionals, per tant, la intervenció comunitària haurà d’encabir transversalment tots els seus agents.

Una mirada completa a la problemàtica

El Living Lab Day és un espai que permet escoltar totes les veus i tenir totes les mirades i, en aquest sentit, la jornada organitzada pel CSMC amb el patrocini de Boehringer Ingelheim, va complir el programa.

Després de la benvinguda amb Francesc Arrufat, president CSMC, Joan Vegué, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Narcís Cardoner, director servei de Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Marta Sánchez Bret, cluster manager CSMC, va tenir lloc la ponència introductoria de Maria Portella, cap Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau.

Durant la seva intervenció va situar, i definir, entre d’altres, el deteriorament cognitiu, el dèficit i la disfunció cognitiva. Aspectes conceptuals necessaris per entendre la temàtica.

Posteriorment, es va abordar la dimensió clínica del deteriorament cognitiu associat a la salut mental de la mà d’Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic, que va moderar la taula en la que hi van participar: Gemma Escartín, neuropsicòloga clínica al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Rafael Penadés, psicòleg clínic i investigador en esquizofrènia a l’Hospital Clínic, però també amb l’interessant testimoni d’una persona usuària, Isabel Giménez, pacient i portaveu antiestigma a Obertament.

La segona taula, en canvi, va tractar la dimensió social del deteriorament cognitiu, apuntant els reptes i oportunitats per a l’autonomia de pacients i familiars al llarg de tot el cicle de vida. En aquesta taula hi varen participar Jordi Royo, psicòleg i director clínic d’Amalgama7, Jesús Antonio Vaquero, coordinador mèdic de l’àrea de psicogeratria de Benito Menni, Cristina Páez, directora de Serveis d’Atenció a Persones de SMC i Josep Maria Argimon, director d’Infraestructures Científiques Barcelonaβeta Brain Research Center i Exconseller de Salut.

Finalment, la tercera taula del dia estava dedicada a les tecnologies i abordatges innovadors envers el deteriorament cognitiu. La va moderar Susana Ochoa, psicòloga coordinadora en la Unitat d’Investigació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i co-investigadora principal del grup de recerca MERITT, i hi van participar: Rosa Maria Vivanco, directora de l’àrea d’Avaluació de l’AQuAS, Ignasi Capella, cofundador i CMO a Broomx, Aureli Soria, director de Neurociències a Starlab i Jordi Cid, de l’equip assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions.

En breu, a l’àrea de socis, estaran disponibles tots els continguts de la jornada.

cluster salut mental catalunya csmc deteriorament cognitiu iinnovació innovació Living Lab Neurociències Projectes salut mental