La comarca del Garraf fa un salt endavant en la seva aposta per fer de les cures el motor del desenvolupament social i econòmic del territori, amb la posada en marxa del projecte col·lectiu “Garraf, comarca cuidadora”. De fet, aquest compromís col·lectiu es va posar de manifest durant una jornada de treball que va tenir lloc el passat 27 de maig a Vilanova i la Geltrú i que va reunir una cinquantena de professionals dels sectors social i sanitari, a més de representants de les màximes institucions del país –Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, els sis ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Garraf–, universitats, empreses, entitats i agents socials i econòmics com el CSMC.
La trobada tenia com a objectiu analitzar les necessitats actuals i futures de la comarca pel que fa a l’atenció social i sanitària a les persones grans, dependents, amb problemes de salut mental o amb diversitat intel·lectual, entre d’altres, i establir una xarxa de treball conjunt que permeti millorar-ne la qualitat de vida, l’autonomia i l’atenció que se’ls dona des de les institucions.
Col·laboració publicoprivada
En aquest sentit, Marta Sánchez Bret, directora del CSMC, va participar en la taula rodona sobre respostes a noves necessitats socials i de salut: “La col·laboració, la innovació i la transversalitat”, amb Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial Gran Penedès i consellera delegada d’AKO. Ana Herrera, regidora de desenvolupament econòmic i patrimoni de Sant Pere de Ribes i consellera de serveis socials i cooperació, va ser la moderadora i presentadora.
Durant la seva intervenció, Sánchez Bret, que va aprofitar per presentar el CSMC entre les persones assistents, va resumir la seva visió d’aquesta manera. “Necessitem una continuïtat en el cicle de vida de les persones si volem donar resposta a totes les seves necessitats. I això s’aconsegueix unificant els serveis i les prestacions. Per tant, hi ha una part pública que és molt important, que és la que es dona des de salut, social, justícia o educació, però a vegades, no acaba de ser totalment completa i és aquí on els ponts de col·laboració publicoprivada són tan importants. També perquè cal dinamitzar-los, que és el que fem com a clúster.”
Quatre anys de treball conjunt
Aquesta xarxa pionera de treball cooperatiu, que situa el Garraf com un territori capdavanter, es va iniciar el 2018 gràcies a la consecució d’uns fons europeus i a l’acord entre el Consell Comarcal del Garraf i els sis ajuntaments de la comarca.
La suma d’esforços va cristal·litzar en el projecte Envelliment Actiu, Saludable i Dependència, que actualment es troba en la seva segona fase –de la teoria a la pràctica– i que va comptar amb la participació de la Universitat Politècnica de Catalunya de Vilanova i la Geltrú; el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf, que agrupa els hospitals del territori; l’Institut de Robòtica per a la Dependència, especialitzat en recerca tecnològica; la Fundació Ave Maria de Sitges, dedicada des de fa dècades a l’atenció a la dependència; i l’agència d’innovació pública Neàpolis.
Èxits de la xarxa
La cooperació entre institucions al llarg d’aquests quatre anys ha donat com a resultat importants èxits que són la llavor del projecte Garraf, comarca cuidadora, alguns dels quals ja s’estan aplicant al dia a dia de les persones vulnerables.
És el cas del projecte Never Alone, desenvolupat per la Fundació Ave Maria, una plataforma informàtica que, per una banda, coordina els diferents serveis (socials, sanitaris, judicials, comunitaris o familiars, entre d’altres) que necessita una persona amb dependència des del seu domicili i, per l’altra, monitoritza la seva situació (de salut o social) per detectar canvis i actuar com més aviat possible.
La plataforma Never Alone s’està aplicant ja a col·lectius de Sant Pere de Ribes i està a punt d’expandir-se a altres municipis.
Per la seva banda, l’Institut de Robòtica per a la Dependència ha desenvolupat una solució robòtica per als centres sociosanitaris que automatitza funcions com ara el buidatge de la brossa i els trasllats de la roba o el menjar, cosa que permet als centres destinar més temps a la cura de les persones. L’IRD treballa actualment en la introducció de la robòtica a la llar, mitjançant petits robots socials, per aconseguir que les persones puguin allargar la seva estada al domicili el màxim de temps possible.
La UPC de Vilanova i la Geltrú, un altre dels agents participants en la fase inicial del projecte, desenvolupa actualment una aplicació dissenyada per detectar la fragilitat en els estadis primerencs de l’envelliment, per tal de poder actuar i allargar el temps de bona salut i que el temps de dependència o de mala salut (que actualment és de 19 anys de mitjana) sigui més curt.
Amb més de 1.800 persones del sector sanitari treballant en algun dels seus centres, el Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf centra els seus esforços en la prevenció amb l’objectiu que l’evolució de la piràmide poblacional (que suposarà un increment important de persones grans i dependents en un futur proper a la comarca) no suposi el col·lapse del sistema sanitari. En paral·lel, treballen en la implementació de serveis als domicilis de les persones, per evitar els ingressos i els desplaçaments, i en la integració dels serveis sanitaris, per una banda, i social, per l’altra.
Finalment, l’agència d’innovació pública Neàpolis va crear un laboratori ciutadà en el qual van poder participar persones usuàries, expertes de l’àmbit social i de la salut i emprenedores. Després de detectar les necessitats existents, l’agència va engegar un programa d’acompanyament emprenedor que va finalitzar amb la creació d’una start-up que, a través d’una aplicació, vol optimitzar el servei d’atenció primària. Actualment, Neàpolis treballa en aplicar solucions relacionades amb la realitat immersiva.
Finalment, la jornada també va servir de context per a la presentació del manifest Garraf, comarca cuidadora, que pretén aplegar totes aquelles entitats, persones, empreses i institucions que vulguin sumar-se a la xarxa de treball establerta.
