La jornada «Espais que cuiden i curen», impulsada pel Pacte Nacional de Salut Mental i WeMind Cluster en el marc de l’Smart City Expo World Congress, ha reunit professionals de l’arquitectura, l’urbanisme, la salut i l’àmbit social per compartir experiències i explorar com els espais poden contribuir a la prevenció, l’atenció i la recuperació en salut mental.
Els espais on vivim, treballem, estudiem i ens relacionem tenen un impacte directe en el nostre benestar i en la manera com desenvolupem la vida quotidiana. La llum natural, l’acústica, l’accessibilitat, el contacte amb la natura o les possibilitats de relació social són alguns dels factors que poden afavorir la salut mental i emocional. Incorporar aquesta mirada en el disseny dels edificis i la planificació de les ciutats és, per tant, una oportunitat per avançar cap a entorns més saludables, inclusius i centrats en les necessitats de les persones.
Aquesta és una de les principals reflexions de la jornada «Espais que cuiden i curen: arquitectura, urbanisme i salut mental», organitzada pel Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM) conjuntament amb WeMind Cluster, en el marc de l’Smart City Expo World Congress. La trobada ha reunit professionals i representants institucionals dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme, la salut, la recerca i l’atenció social per compartir coneixement i experiències sobre el paper dels entorns construïts en la promoció de la salut mental.
La jornada ha posat de manifest que la salut mental no es construeix únicament des dels serveis sanitaris i socials, sinó també a través de les condicions dels entorns en què les persones desenvolupen la seva vida. En aquest sentit, la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Laia Arnal, ha destacat que «els espais on vivim, treballem, estudiem o rebem atenció poden afavorir el benestar emocional, les relacions socials i els processos de recuperació, però també poden generar barreres i desigualtats». Per això, ha subratllat la importància d’incorporar la perspectiva de la salut mental en l’arquitectura i l’urbanisme per avançar cap a una societat més inclusiva.
Per la seva banda, la directora de WeMind Cluster, Marta S. Bret, ha remarcat la necessitat de connectar disciplines i sectors perquè el coneixement es tradueixi en actuacions concretes: «Necessitem connectar l’arquitectura, l’urbanisme, la recerca, la salut i el sector empresarial per impulsar solucions innovadores que situïn el benestar de les persones al centre». En aquest sentit, ha destacat el valor de generar aliances que permetin transformar el coneixement en projectes amb impacte real en la societat.
Marta S. Bret, Directora de WeMind Cluster
De l’evidència a la pràctica: dissenyar espais que afavoreixin el benestar
Al llarg de la jornada s’han abordat diferents elements del disseny dels entorns que poden influir en el benestar emocional: la llum natural, el soroll, la distribució dels espais, l’accessibilitat, el contacte amb la natura i les oportunitats d’interacció social. La reflexió s’ha estès a diferents àmbits de la vida quotidiana, des de l’habitatge i els entorns laborals fins als equipaments sanitaris, els espais comunitaris i la planificació urbana.
Les ponències de Clara Rius, especialista en disseny conscient i neuroarquitectura, i de l’arquitecte Patricio Martínez han aportat una mirada integral sobre la relació entre arquitectura, salut i comunitat. Les seves intervencions han contribuït a situar el disseny dels espais com un element que cal tenir en compte en les estratègies de promoció del benestar i de transformació dels models d’atenció.
La trobada també ha permès conèixer experiències que traslladen aquests plantejaments a projectes concrets, com el jardí terapèutic de Fundació Hospitalàries Sant Boi, el projecte Kàlida i les iniciatives d’Osonament, així com propostes de disseny d’entorns laborals orientades al benestar emocional. La perspectiva de l’habitatge i de la planificació pública s’ha incorporat amb la participació de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).
Incorporar la salut mental en la transformació dels entorns
Un dels eixos de la jornada ha estat la necessitat d’integrar la salut mental des de les primeres fases de disseny i planificació dels espais. Això implica tenir en compte no només les característiques físiques dels entorns, sinó també com les persones els viuen, les relacions que hi poden establir i les possibilitats d’autonomia, participació i inclusió que ofereixen.
La trobada ha incorporat també experiències en primera persona i un espai de debat sobre els reptes i les oportunitats per avançar cap a una arquitectura i un urbanisme que tinguin en compte la diversitat de necessitats de la ciutadania.
El debat final ha comptat amb representants de WeMind Cluster, Suara, l’Ajuntament de Barcelona, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’àmbit de la salut pública. La conversa ha posat el focus en la importància de reforçar la col·laboració entre disciplines i agents per incorporar el benestar emocional en la transformació dels entorns construïts.
Cloenda a càrrec de Jordi Royo i Isach, President de WeMind Cluster
Una mirada compartida i transversal sobre la salut mental
La jornada s’emmarca en el cicle «Salut Mental, una mirada compartida», impulsat pel Govern a través del Pacte Nacional de Salut Mental. Durant l’últim quadrimestre de 2026 i el primer trimestre de 2027, el cicle preveu vuit trobades tècniques i territorials arreu de Catalunya per generar espais de relació i construcció de comunitat entre administracions, professionals, entitats, universitats, empreses, persones amb experiència pròpia i ciutadania.
Les pròximes sessions abordaran qüestions com la construcció de comunitat en territoris amb grans distàncies geogràfiques, com les Terres de l’Ebre, en una jornada prevista per al 20 de novembre, i l’empoderament, la participació i els drets humans en salut mental, el 10 de desembre. El cicle també tractarà la relació entre salut mental i esport, així com entre salut mental i treball.
Amb aquesta jornada, WeMind Cluster reforça el seu compromís amb la connexió entre àmbits de coneixement i sectors d’activitat que contribueixen a transformar la manera d’entendre i abordar la salut mental. La col·laboració entre arquitectura, urbanisme, salut i àmbit social obre noves vies per avançar cap a entorns que no només acullin les persones, sinó que també afavoreixin la seva salut, autonomia i benestar al llarg de la vida.
Podeu llegir la nota de premsa aquí: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/888620/govern-destaca-paper-larquitectura-lurbanisme-promocio-salut-mental-benestar-emocional
