Aquestes són algunes de les dades que recull l’informe sobre l’atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya elaborat per la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya, que posa de manifest que es tracta d’una problemàtica que va en augment però que no està ben identificada ni coberta. Representants d’ambdues institucions van explicar que l’actual sistema d’atenció a la salut mental infantil està desbordat i centrat en els casos més greus –“que s’atenen amb una qualitat limitada”– i amb prou feines es destinen recursos per a la prevenció i promoció, que són les actuacions que necessitarien el gruix de la població i que evitarien que la prevalença dels problemes mentals creixi.
Rosa Coscolla i Marta Poll, responsables de l’informe, van justificar que és difícil fer una radiografia detallada de la salut mental dels nens i joves perquè només hi ha dades parcials, dispersos i sense homogeneïtzar. A tall d’exemple, van comentar que no han estat capaços d’esbrinar quina és l’espera mitjana per ser atès pels serveis de salut mental públics, encara que sí han constatat que els centres estan saturats i que s’ha reduït el nombre de visites anuals. “La mitjana està en sis a l’any, la qual cosa implica que no es realitza teràpia continuada, i també veiem que en uns centres es fa tractament amb famílies però en uns altres no…”, va detallar Coscolla en roda de premsa.
I aquesta és precisament una altra de les manques que detecta l’informe: la desigualtat en l’accés als serveis i en els tractaments en funció del lloc de residència o de la vulnerabilitat social de les famílies dels afectats, ja que la falta de recursos públics fa que moltes famílies acabin acudint a centres privats. De fet, la pobresa figura com un dels factors que augmenten el risc de patir trastorns mentals, igual que les ruptures i els conflictes familiars. Per aquest motiu experts i famílies reclamin un abordatge multidisciplinari del problema, amb una major implicació i coordinació d’escoles, instituts, serveis socials, entitats d’oci infantil i juvenil, pediatres i la resta dels serveis sanitaris. Consideren que això permetria millorar la salut mental dels qui tenen factors de risc, prevenir que desenvolupin trastorns o detectar-los i tractar-los abans que aquests s’agreugin. Perquè, segons l’OMS, entre el 10% i el 20% dels nens i joves presenten alguna problemàtica de salut mental, i el 75% dels trastorns mentals s’inicien abans dels 18 anys.
Però integrar a mestres, metges, psicòlegs, treballadors socials, monitors de temps lliure, etcètera en la detecció, suport i atenció dels nens i joves amb problemes de salut mental exigeix formació, més serveis, fer estudis i sistematitzar la informació, dissenyar i aplicar programes de prevenció… És a dir, més recursos, sobretot econòmics.
“El Departament de Salut dedica menys del 4% del seu pressupost a salut mental; només amb que dediqués el 5% ja notaríem una millora clara”, va dir el president de la Federació Salut Mental de Catalunya, Israel Molinero, que va comentar que també caldria reforçar els recursos destinats des de Ensenyament i des de Treball i Afers Socials per facilitar formació, habitatges i inserció laboral als afectats. En realitat, va emfatitzar, el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions 2014 de la Generalitat ja preveu integrar les intervencions de tots aquests àmbits en la infància i l’adolescència, però està paralitzat i sense finançament.
