Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el suïcidi s’ha convertit en una preocupació creixent, sent la principal causa de mort no natural a Espanya. En 2023 es van registrar 3.952 defuncions per suïcidi, una xifra que supera les morts per accidents de trànsit. Les taxes de suïcidi impacten principalment a una població entre els 18 i els 65 anys. A més, s’estima que por cada suïcidi consumat, hi ha almenys 20 intents fallits. Aquestes estadístiques subratllen la urgència d’implementar estratègies de prevenció i de suport a la salut mental en tota la societat.
Amb aquest context, el passat 10 de juliol l’Hospital del Mar va acollir una jornada sobre depressió resistent i suïcidi, organitzada per WeMind Cluster en el marc de la metodologia del Care and Autonomy Living Lab (CALL). Un procés de cocreació que es va centrar en abordar la temàtica des de diversos punts de vista integrats en la quàdruple hèlix, amb la participació d’agents institucionals i assistencials, del tercer sector, de desenvolupament tecnològic i de l’àmbit social i de la recerca.
En Josep Tristany, Director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, va donar la benvinguda a l’acte apuntant aquest repte de salut publica com una prioritat pel govern de Catalunya i el Pla Intersectorial de Prevenció del Suïcidi: la magnitud i la complexitat d’aquestes conductes exigeixen unes respostes molt coordinades entre tots els sectors de la societat, no només el de la salut.”
Per la seva banda, Víctor Pérez, Director de l’Institut de Neuropsiquiatria y Addiccions (INAD-PSMAR) va afegir que “la prevenció del suïcidi no és només una qüestió dels professionals, com a societat hem de ser conscients que aquest és un problema de tothom.”
Identifiquem 10 reptes entorn de la depressió resistent i la conducta suïcida
Durant la sessió, es van extreure els reptes clau plantejats en relació amb la depressió i el suïcidi:
1. Necessitat d’una visió polièdrica
Tenint en compte la complexitat del problema, enfrontar el suïcidi requereix una estratègia multidisciplinària que inclogui tots els recursos disponibles. Aquest fenomen no es pot abordar només des d’una perspectiva sanitària. Cal una combinació d’enfocaments per trobar una resposta efectiva.
2. Evitar la inèrcia terapèutica
Cal abordar el tractament de la depressió resistent sense caure en la inèrcia terapèutica, que pot ser causada o bé per la manca d’accés a certs tractaments o per la dependència exclusiva de la medicació. Cal considerar altres factors com el suport psicològic i social per abordar la conducta suïcida de manera integral.
3. Incorporació de la perspectiva de gènere
La prevenció del suïcidi ha de tenir en compte les diferències de gènere; cal dissenyar estratègies que abordin les necessitats específiques de cada gènere i posar el focus en els moments vitals de més vulnerabilitat, avaluar situacions de violència etc.
4. Integració de nous actors i rol del pacient expert (peer)
És crucial integrar nous actors, incloent-hi el tercer sector i persones que han viscut el risc de suïcidi en el seu entorn més proper. Els peers poden proporcionar suport emocional i compartir experiències valuoses que ajuden a les persones en crisi a sentir-se compreses i menys aïllades.
5. Importància de la visió interdepartamental i transversal
La responsabilitat de la prevenció del suïcidi no recau només en els professionals de la salut, sinó també en el sistema sanitari, educatiu, justícia, universitats, interior i la societat en general. Cal buscar alternatives que permetin afrontar aquesta crisi de manera col·lectiva i eficient.
6. Atenció als supervivents (posvenció)
Cal potenciar el paper dels grups d’ajuda mútua (GAM) en la prevenció del suïcidi i el suport als supervivents, i parlar de prevenció per ajudar a persones en risc abans que es produeixi la temptativa de suïcidi.
7. Importància de les xarxes de suport informals
Cal adreçar el suïcidi entre infants i joves fora del sistema de salut reglat. És essencial dissenyar polítiques preventives específiques per a aquesta població (xat de suport emocional de la Fundació Ajuda i Esperança), i fomentar la resiliència i la gestió emocional des de les primeres etapes de la vida.
8. La importància de l’atenció primària
Amb iniciatives que reforcin el rol crucial de l’atenció primària en la prevenció del suïcidi, prenent com a exemple el programa INDI, que integra intervencions proactives i col·laboratives per identificar i tractar persones en risc de suïcidi.
9. Accés a la innovació
La tecnologia, incloent-hi aplicacions mòbils, pot ser tan efectiva com els professionals en certs nivells d’intervenció. La innovació en els tractaments: farmacològics, processos, circuits i serveis, ha de ser més accessible al nostre territori, ja que representa una millora significativa en l’abast i l’eficàcia dels serveis de prevenció i tractament de la depressió i el suïcidi.
10. Identificar els factors de risc
Desenvolupar estratègies per abordar els factors de risc (temptatives prèvies, malalties mentals, vulnerabilitat), i potenciar els factors protectors (suport familiar, religió, xarxes de suport social…). Aconseguir consciència social: tothom és essencial en la detecció del risc suïcidi.
Amb tots aquests continguts, continuarem treballant per destil·lar i afinar projectes multidisciplinaris amb resposta integral a aquesta problemàtica.
Prevenció i tractament del suïcidi: propostes col·laboratives
En finalitzar la primera part introductòria de l’acte a càrrec d’en Francesc Arrufat, president de WeMind Cluster, en Josep Tristany i Víctor Pérez, es van dur a terme dues taules rodones moderades pel Dr. Diego J. Palao Vidal, Director de Salut Mental del Parc Taulí Hospital Universitari. Els dos debats van ser molt enriquidors, remarcant la importància de la col·laboració interdisciplinària en la prevenció i tractament del suïcidi, amb una atenció especial a les diferents etapes de la vida i amb perspectiva de gènere.
La primera taula es va centrar en l’abordatge integral de la depressió i el suïcidi des de la clínica. Hi van participar el Dr. Narcís Cardoner, Director del Servei de Psiquiatria de l‘Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Dra. Júlia Vendrell Serres, Psiquiatre del Programa Depressió Resistent del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, la Sra. Olga Álvarez Llorca, Especialista en Infermeria de Salut Mental a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Dr. Enric Aragonès, Metge de Família, Institut Català de la Salut i IDIAPJGol (Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol) i la Sra. Carmen Llanes Tirado, del Programa Ments Despertes, Grup SOM VIA, que va aportar la seva experiència pacient en depressió primera persona.
La segona taula va tractar el context psicosocial i la posvenció, amb la intervenció de la Sra. María José Trigueros, Infermera a l‘Hospital Nuestra Señora del Prado a Talavera de la Reina (Toledo), Dr. Jesús E. Mesones Peral, Vicepresident de la Societat Espanyola de Suicidologia, la Dra. Gemma Parramon Puig, Metgessa Psiquiatra Cap de Secció a Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i Presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i SM, la Dra. Cecília Borràs Murcia, Presidenta fundadora de “Después del Suicidio – Assoc. de Supervivientes (DSAS)”, la Sra. Anna Chillida, Directora General de l’Alumnat del Departament d’Educació i el Dr. Sergio García Díaz, PhD, Director Tècnic de la Fundació Ajuda i Esperança, Coordinador del Telèfon de l’Esperança i Doctor en Psicologia.
En Jaume Reventós, Director de l’Hospital del Mar, va tancar la jornada destacant “la importància de la transversalitat i el lideratge per fer front als reptes identificats, treballar en una estratègia nacional, una aposta política per tal de poder avançar en totes les línies.”
Finalment, la Marta S. Bret, directora de WeMind, va agrair a tots els ponents i assistents per les seves valuoses aportacions, a Johnson & Johnson pel seu suport com a patrocinador i a l’Hospital del Mar per acollir aquesta jornada.
Ja podeu visualitzar la galeria d’imatges en aquest enllaç. També et convidem a consultar el vol. 1, núm. 4 de la revista Brains sobre aquesta temàtica.
Ben aviat podreu consultar tots els continguts de la jornada a l’àrea de socis.
