Quasi la meitat dels pacients hospitalitzats pateixen dolor, dels quals una quarta part el defineixen com a insuportable. Tradicionalment, el tractament del dolor és farmacològic, tot i que no sempre el resultat és satisfactori. La realitat virtual apareix com una forma efectiva, no farmacològica, i que actua com a distracció limitant els estímuls nociceptors. Els entorns de realitat virtual ja s’utilitzen, per exemple, per tractar trastorns d’ansietat, com a suport en rehabilitació i en les cures de ferides, que actuen com a distracció positiva.
Aquest estudi compara la intensitat de dolor amb l’ús d’un dispositiu de realitat virtual en pacients hospitalitzats comparat amb la visualització d’un programa de televisió sobre salut i benestar. Els pacients inclosos presentaven una puntuació almenys superior a 3 (sobre 10) en escala de dolor en les 24 hores prèvies a la seva inclusió en l’estudi. El dispositiu de realitat virtual mostrava diferents imatges animades i permetia a l’usuari involucrar-se en l’experiència. Els pacients feien ús tant del dispositiu de realitat virtual com de la televisió, primerament en intervals de 10 minuts, 3 cops al dia, i després tan freqüentment volguessin en les 48 hores posteriors. Només un 20% dels pacients candidats a ser inclosos en l’estudi van donar el seu consentiment informat per participar en l’estudi.
Destaca que, aquells pacients que feien ús de realitat virtual i que havien indicat una puntuació de 7 o més punts en l’escala de dolor eren els que més aconseguien reduir la seva percepció del dolor, que suggereix que els entorns de realitat virtual serien més eficaços en aquells pacients amb dolor més intens.
La realitat virtual, per tant, podria ser útil com a complement en el tractament farmacològic del dolor. No obstant això, tot i que les noves tecnologies poder ajudar a la salut, cal tenir en compte les preferències dels pacients, com la realitat clínica en la qual es faria ús.
