El sistema de salut Català és tan potent pel que fa a qualitat, serveis, recerca i innovació, que des d’El Periódico i Activos volen oferir una agenda centrada en la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, amb l’objectiu que la iniciativa aporti solucions per millorar la vida de les persones. El sector de les ciències de la vida i la salut és un eix clau de la innovació a Catalunya, fins al punt que l’ecosistema, que aplega més de 1.500 empreses i prop de 100 centres de recerca, genera un impacte econòmic total que s’acosta al 8% del PIB i se situa en tercer lloc en termes de valor afegit i ocupació. Alhora, la BioRegió continua batent rècords d’inversió en startups i scaleups.
El 27 de novembre, en el marc de la I Edició d’INNOVACIÓN EN LA SANIDAD, WeMind Cluster participa en una taula rodona que posa sobre la taula un missatge ben clar: la transformació del sistema no és només tecnològica; és un canvi de paradigma. La directora del clúster, Marta S. Bret, hi defensa una visió pràctica i exigent: digitalitzar, sí, però amb humanisme digital com a criteri de governança, és a dir, amb ètica, drets del pacient i vincle humà al centre de qualsevol desplegament.
La sessió guanya pes i focus gràcies a una moderació amb mirada de país, a càrrec de Laia Arnal, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, que estructura el debat per convertir-lo en conclusions accionables: què prioritzem, com ho integrem al circuit assistencial i com ho escalem sense perdre qualitat.
Un ecosistema amb múscul… i una urgència assistencial real
Catalunya ja té un teixit potent en autonomia personal i salut mental: més de 900 empreses, més de 9.400 M€ de facturació i un creixement anual al voltant del 5%. Aquest potencial, però, només té sentit si es tradueix en impacte real: els trastorns mentals concentren una part rellevant de la demanda i són una de les principals causes de discapacitat.
En aquest context, la taula defensa una idea “de full de ruta”: passar d’un sistema reactiu a un model comunitari, integral i integrat, capaç d’intervenir abans, més a prop de la persona i amb millor coordinació entre actors.
Innovació digital amb mirada humanística: del potencial a la implementación
El debat baixa a terreny amb exemples concrets que ja són realitat o estan en fase immediata d’implementació:
- Teràpies digitals basades en teràpia cognitiu-conductual, amb evidència d’eficàcia comparable a les visites presencials en casos de depressió lleu o moderada.
- Monitorització intel·ligent a la llar amb bots i sensors (com el projecte “Lola”) per detectar canvis de conducta en persones fràgils i anticipar caigudes o crisis, sense convertir la llar en un espai invasiu.
- IA i fenotipat digital per reforçar la prevenció, amb capacitat de predir riscos i activar alertes integrades a la història clínica perquè el sistema actuï proactivament.
El fil conductor és clar: la tecnologia és un aliat extraordinari per guanyar eficiència i anticipació, però no pot governar el model. El que governa és el criteri clínic, l’ètica i el dret a una atenció digna i segura.
Tres aportacions que aterren el futur del sistema
Des de la salut mental poblacional, el Dr. Diego Palao, director de Salut Mental de Parc Tauli, CIBERSAM, posa el focus en una bretxa crítica: una proporció molt elevada de persones que moren per suïcidi no tenen diagnòstic ni tractament previ, i defensa la necessitat de diferenciar trastorn mental de salut mental (hàbits i prevenció) per avançar cap a un model més preventiu. En el seu horitzó a cinc anys, la combinació d’IA i fenotipat digital permetria detectar riscos amb antelació i connectar-los al circuit assistencial abans que el cas esdevingui una urgència.
Des de la medicina interna i les urgències, la Dra. Sira Aguiló, cap de la secció de urgències en Hospital Clinic (Plató)porta el debat a la fragilitat i a l’envelliment: alerta del risc de medicalitzar situacions que sovint són soledat no desitjada o aïllament social, i reivindica la tríada que més impacte té en esperança de vida: socialització, dieta i exercici físic.
El seu missatge: l’exercici ha de passar de “recomanació” a prescripció formal, amb seguiment i recursos, perquè en molts casos és més transformador que escalar fàrmacs.
I aquí és on la moderació de Laia Arnal juga un rol diferencial: ordena les idees i les converteix en criteri de model. I així doncs, el tancament de la sessió deixa uns take-home messages que dibuixen una arquitectura assistencial més intel·ligent i propera: intervencions progressives en entorns naturals (llar, escola, atenció primària) abans d’arribar a l’hospital; i un canvi cap a un sistema salutogènic, on la salut s’entén com un capital que es construeix i es protegeix des de la prevenció.
Talent i dades: la condició perquè l’impacte escali
La taula també és honesta amb el coll d’ampolla: no n’hi ha prou amb tecnologia. Calen perfils híbrids (clínics amb competències digitals), referents de benestar emocional capaços de fer prescripció social, i experts en ètica i dades per fer un ús responsable de la informació.
En aquesta línia, WeMind Cluster impulsa iniciatives com MindSyst, un espai de dades compartides per analitzar estructures de dades complexes i anticipar necessitats (ingressos, vulnerabilitats, etc.) amb mirada sistèmica.
Compromís com a meta final: cap a un sistema més accessible, personalitzat i preventiu
En cinc anys, el sistema ha de ser més accessible i personalitzat, i ha d’incorporar amb normalitat la prescripció d’activitat física i l’activació social com a part del pla de salut, amb la tecnologia actuant com a “braç estès” dels professionals per arribar a qui avui queda fora.
En síntesi: el repte no és només innovar, és implementar bé. I això vol dir alinear tecnologia, comunitat i governança perquè la longevitat sigui un èxit compartit… amb autonomia, propòsit i qualitat de vida.
