Les sessions dedicades a la transformació digital van reunir professionals de primer nivell, empreses tecnològiques, institucions públiques, centres de recerca i representants del sistema de salut, que van oferir un ampli ventall de tendències, avenços i innovació.
Les quatre sessions temàtiques van demostrar que la innovació només té sentit quan es tradueix en un impacte real en les persones, i que Catalunya es troba en una posició privilegiada per liderar aquest canvi.
El Forum 2025 ha tancat la seva edició reafirmant Barcelona com un pol d’innovació en salut digital, neurociències i tecnologies emergents aplicades al benestar i a la cura.
Barcelona, 27 de novembre de 2025.– El segon dia del International WeMind Cluster ha posat en valor els avenços tecnològics en salut mental, longevitat i neurociència, i tota la transformació digital que està avançant a passos de gegant: des de la IA i el Big data fins a la robòtica assistencial, psiquiatria de precisió emprant la IA, la neurorrehabilitació, els biomarcadors intel·ligents i altres iniciatives que apareixen diàriament. El programa inclou múltiples intervencions en aquesta línia, destacant especialment la conferència plenària de Karina Gibert, catedràtica i exdirectora del Centre d’Investigació en Ciència de Dades Intel·ligents i Intel·ligència Artificial del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, i la taula rodona sobre l’impacte de les dades en l’era del Big Data, centrada en els Espais de Dades i, molt especialment, en aquells que potencien les persones.
En la seva ponència “L’impuls de la transformació digital a Europa i Espanya”, Karina Gibert, recentment guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, afirma que per accelerar la transformació hem d’entendre el canvi profund que hem de fer i elevar el nivell de consciència de les organitzacions.
“Des del fòrum d’enguany, voldria llançar un missatge relacionat amb els models d’inversió. Barcelona és un territori amb una gran cultura d’innovació. Tenim les idees, el coneixement i el teixit emprenedor, cosa que fa que es creïn moltes start-ups amb idees excel·lents i amb eines suficients per a les primeres fases d’enlairament. El problema arriba en el moment de les grans inversions, quan finalment el capital acaba venint de l’estranger, fet que comporta que aquestes idees gestades al nostre territori acabin registrant-se fora.
Necessitem repensar com transformar el nostre model d’innovació per retenir el talent en totes les fases del cicle.”
Karina Gibert, catedràtica i recentment guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya
És clar que la IA ja és aquí i serà un element transformador de processos en moltes de les disciplines de la salut i la psiquiatria n’és una. Al “Transforming Mental Health: Precision Psychiatry with AI, Bio- and Neurotechnologies” moderat per Felip Miralles d’EURECAT Centre Tecnològic de Catalunya s’ha discutit sobre aquesta nova realitat amb Carolina Migliorelli i Dorota Komar d’Eurecat, Virginia Sòria, Parc Taulí Hospital Universitari i Eleonora De Filippi, University of Strasbourg
La robòtica assistencial posa en valor Catalunya com a motor del canvi.
El panell, moderat per Elisabet González, va posar de manifest la importància dels models de rehabilitació centrats en la persona i que traslladen part del procés més enllà de l’entorn hospitalari.
Les intervencions de Jana Arimany, Joan Saurí, Júlia Castelló i Cristina Bonet van destacar el paper de programes com Rehabilitació Activa, l’equip EASE i el projecte de recerca social PARTICIPA.
Els ponents van coincidir que la recuperació real succeeix en la vida quotidiana i que la clau és acompanyar les persones perquè puguin reconstruir el seu projecte vital amb autonomia, eines adequades i entorns inclusius.
Els experts en neurorrehabilitació, per la seva banda, van subratllar que la discapacitat no és una limitació en si mateixa, sinó que ho són les barreres de l’entorn. Van destacar el paper de la comunitat com a peça clau en la recuperació real, més enllà de l’hospital; i van reivindicar el dret a la vida independent com a guia de tots els serveis, posant en valor entitats com PARTICIPA, que demostren que la participació social és un indicador clau de salut.
El panell sobre robòtica assistencial, que posava en valor el paper de Catalunya com a motor del canvi i liderat per l’IRII i moderat per Guillem Alenyà, va evidenciar l’impuls de la robòtica assistencial al país i el seu potencial per transformar l’assistència, la salut i l’autonomia personal. Jordi Cabau (Group Saltó), Joel Garcia (PAL Robotics), Sandra Ruiz (Generalitat), Jordi Picas (Suara) i Alejandra de la Cruz (PSPV) van analitzar el paper estratègic del territori per liderar aquest àmbit a Europa.
S’hi van presentar iniciatives com RoboCAT, l’ecosistema articulat entorn de LabORA, i els principals reptes per a una implantació real: plataformes modulars, traçabilitat de decisions robòtiques, cocreació amb usuaris i validacions en entorns domèstics i residencials.
Els ponents van remarcar que Catalunya té una oportunitat única per liderar la robòtica assistencial a Europa; es va posar en valor la interoperabilitat i la modularitat com els principals reptes tecnològics, i l’ecosistema LabORA com a motor per accelerar la transferència real a llars i residències.
Espais de Dades al servei de les persones
Per la seva banda, Anna Schembari, de WeMind Cluster, va explicar que, en l’era del Big and Complex Data, a Europa, Espanya i Catalunya neixen els espais de dades per permetre la integració i l’anàlisi d’aquest volum d’informació, amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat i l’eficiència en tots els sectors.
“Impulsat per WeMind Cluster, el sector de la salut mental i l’autonomia personal s’ha dotat d’un espai de dades que situa l’usuari al centre per abordar els grans reptes del sector. Els espais de dades, amb la integració de la IA generativa, són un recurs cada vegada més eficient per analitzar dades i donar respostes concretes a problemes actuals. Al mateix temps, tenen tot el potencial per compartir informació i permetre un enfocament holístic per afrontar els reptes del futur”,
sosté Anna Schembari.
Neuromodulació i Transformació social a través dels espais
En la sessió Transformació social a través dels espais, la taula – moderada per Clara Rius- va comptar amb la participació de Iolanda Moragues (Diputació de Barcelona), María Costa (Constraula) i Emili Padrós (Emiliana Design). Els experts van mostrar com l’arquitectura i el disseny poden esdevenir motors d’autonomia i equitat, especialment en persones grans i col·lectius vulnerables. Es va destacar que no sempre calen grans reformes: petites intervencions poden millorar la seguretat, l’orientació, la funcionalitat i la qualitat de vida.
En la sessió amb Jesús Antonio Vaquero, Anna Olivé i Juan Carlos Cejudo es van presentar iniciatives basades en tecnologia immersiva, entorns intel·ligents i biomarcadors per a la detecció precoç de l’Alzheimer. S’hi van compartir experiències de realitat virtual terapèutica, adaptació sensorial d’espais assistencials i línies de recerca en biomarcadors sanguinis i de neuroimatge que permetran avançar cap a una medicina cada cop més preventiva i personalitzada.
En el panell sobre Neuromodulació per a la salut mental i cerebral, integrat pel Dr. Pablo Villoslada, el Dr. Carlo Marras i la Dra. Francina Fonseca, es va oferir una visió global de les tècniques invasives i no invasives de neuromodulació i la seva aplicació en patologies neurològiques i psiquiàtriques. S’hi van analitzar tecnologies com DBS, HIFUS, TMS, tDCS, LIFUS, VNS o SCS, així com resultats clínics en depressió resistent, malaltia de Parkinson, dolor neuropàtic, trastorns obsessius o deteriorament cognitiu. També es va remarcar l’evolució cap a sistemes closed-loop i xarxes guiades per neuroimatge.
WeMind Awards 2025: el talent innovador que transforma el benestar
Per concloure, ahir al vespre es van entregar els WeMind Awards 2025, que reconeixen projectes pioners en cinc categories:
• New Housing Models: projecte de cases modulars personalitzades per al benestar i la integració social — Althaia
• Digital Transformation: Benestarum, plataforma en línia de benestar laboral creada per Suara Cooperativa
• Care & Assistance: Jo també puc, de la Fundació Aymar i Puig
• Longevity: Muvity, plataforma de telerehabilitació amb exercicis interactius i videojocs actius controlats per càmera de profunditat
• Social Challenges: Eldes, plataforma pionera que utilitza IA i detecció de moviment per ensenyar llengua de signes de manera masiva, interactiva i autoadministrada
L’objectiu dels guardons és destacar iniciatives que estan revolucionant la manera com entenem la salut, el benestar i les cures.
“Aquests projectes demostren que, quan la innovació es posa al servei de les persones, l’impacte és real i transformador. Des del clúster, el nostre compromís és continuar impulsant una comunitat que col·labora, comparteix coneixement i marca nous estàndards en salut, benestar i cura. Els WeMind Awards no només reconeixen bones pràctiques: visibilitzen un camí comú cap a un futur més humà, inclusiu i sostenible.
Enhorabona a totes les organitzacions premiades per atrevir-se a imaginar solucions que milloren la vida de les persones i fer-les realitat.”
Marta S. Bret, directora del WeMind Cluster
