A finals de juny, va decidir deixar una resposta automàtica en el correu electrònic de la feina, explicant sense eufemismes que no estaria disponible durant un parell de dies amb l’objectiu de centrar-se en la seva salut mental. “Espero tornar descansada i al cent per cent”, deia el missatge. Un dels directius de l’empresa va contestar el missatge felicitant a Parker “per ser un exemple de lluita contra l’estigma”. Parker va compartir tots dos missatges a la xarxa social Twitter, on ha generat 33.000 m’agrada i 10.000 comparticions en 10 dies.
“Malgrat els problemes de salut mental que tenia, vaig aconseguir el treball dels meus somnis quan em vaig graduar. Tot anava ben fins que la medicació va deixar de funcionar”, explica Parker. L’any 2014, la depressió i l’ansietat van començar a afectar a la feina: “Malgrat totes les coses bones, em sento inútil i desganada. No vull que els meus caps i companys pensin que no m’agrada el meu treball, perquè és al contrari. Hauria d’explicar-los el que em passa?”, reflexionava en un post anterior. El consell general era que no digués res perquè s’arriscaria a un acomiadament.
Va decidir comentar la situació a un dels fundadors de l’empresa. “En lloc de preocupar-se pel meu rendiment, va centrar-se en el meu benestar”, assegura Parker. Aquesta conversa va portar a una altra més àmplia amb l’equip de treball en què van tractar-se tot tipus de problemes que patien membres de la companyia, com la bipolaritat o l’estrès laboral.
Parker celebra la seguretat que sent en el seu entorn laboral. Gaudeix de flexibilitat d’horaris: “Si un dia sento que la meva ansietat està en alça, puc quedar-me a treballar des de casa. Em sento molt ben tractada i amb llibertat per dir el que penso”.
