- El capital cerebral, suma de dues dimesions (salut cerebral + habilitats de la ment), requereix un canvi de mirada i es postul·la com a actiu estratègic del país.
- Inversió d’impacte i indicadors (SROI, IRIS+, valor social integrat) per escalar solucions amb retorn social mesurable.
- Envelliment, edatisme i salut mental fan urgent una resposta transversal: salut, educació, treball, recerca i economia.
- El Global Brain Capital Index, presentat aquesta setmana a Davos, reforça el gir cap a indicadors que mesuren salut cerebral i habilitats de la ment.
Aquesta setmana passada acabava el Fòrum Econòmic Mundial de Davos on s’hi ha intensificant el debat sobre com mesurar i protegir el capital cerebral com a actiu estratègic. Aquest debat, ja va tenir un espai protagonista entre experts internacionals i referents de l’àmbit econòmic i de salut reunits al WeMind International Forum 2025, el passat mes de novembre, i van proposar impulsar una Brain Transition Economy: una transició cap a un model econòmic i de governança que prioritzi la inversió en capital cerebral i en impacte social mesurable per reforçar prosperitat, competitivitat socioeconòmica i benestar.
Global Brain Capital Index (GBCI): una nova brúixola per orientar polítiques i inversió “brain-positive”
En el marc dels debats de Davos, s’ha presentat el Global Brain Capital Index (GBCI), un nou indicador internacional impulsat per l’Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA) que proposa complementar les mètriques tradicionals incorporant allò que sosté la prosperitat del segle XXI: salut cerebral i habilitats cerebrals.
El GBCI s’articula en tres grans pilars: Brain Capital Drivers (factors estructurals i sistèmics com educació, infraestructura digital o protecció social), Brain Health (benestar mental i neurològic) i Brain Skills (capacitats cognitives, emocionals i socials), i pretén facilitar comparacions entre països, seguiment de progrés i integració de mètriques de capital cerebral en planificació, governança i inversió.
Aquest enfocament connecta directament amb la proposta de Brain Transition Economy defensada el passat mes de novembre al WeMind International Forum a Barcelona: “passar d’una economia centrada només en el “capital humà” a una economia que tracta el capital cerebral com a infraestructura essencial del país i que exigeix indicadors comuns per prioritzar decisions i escalar solucions amb retorn social mesurable”, concreta Marta S. Bret, Directora de WeMind Cluster. I segueix, “aglutinar aquests indicadors és un repte actiu de WeMind Cluster al que està donant forma de la mà de l’Espai Europeu de Dades, i serà la base d’un observatori que aspira a posicionar Catalunya com a hub del sud d’Europa pioner d’investigació i pilots aplicats a la Brain Transitions Economy”
Brain Transition Economy: del capital humà al capital cerebral
La proposta de Brain Transition Economy planteja un canvi de mirada: si fins ara l’economia ha posat el focus principal en el mercat de treball i el “capital humà”, el fòrum proposa situar el capital cerebral com a infraestructura essencial del país.
El capital cerebral integra dues dimensions que es reforcen mútuament: la Salut cerebral, afectada per trastorns neurològics, mentals i per ús de substàncies, i que cal promoure des de la primera infància i també amb determinants com la nutrició i les Habilitats cerebrals, que inclouen habilitats cognitives, interpersonals, de lideratge personal i alfabetització tecnològica, clau per a l’adaptació i la resiliència.
En diverses sessions del Forum Internacional es van presentar idees i evidència aportades, entre d’altres, per Rym Ayadi (Euro-Mediterranean Economists Association), Andy Moose (World Economic Forum), Lucy Pérez (McKinsey Health Institute), Kaisa M. Hartikainen (Universitat de Helsinki), Mara Dierssen (CRG i Consejo Español del Cerebro) i Josep Maria Argimon (Fundació Pasqual Maragall i BBRC).
“Abans la prioritat era generar riquesa. Ara, la nostra prioritat és la promoció i regeneració de la salut. La salut mental i la salut cerebral s’han convertit en un actiu estratègic que mereix inversions”, afirma Marta Sánchez Bret, directora del WeMind International Forum.
Davos 2026 (World Economic Forum Annual Meeting) se celebra del 19 al 23 de gener de 2026 sota el lema “A Spirit of Dialogue” i ha situat el debat sobre “brain economy” i indicadors de prosperitat al centre de l’agenda. En aquest context, l’EMEA ha presentat el Global Brain Capital Index (GBCI), un nou marc que posa salut cerebral i habilitats de la ment al centre del desenvolupament econòmic i de la rendició de comptes de les polítiques públiques.
Per què ara: pressió sobre salut mental, envelliment i edatisme
El fòrum va situar la salut cerebral com un repte de país, tant per la càrrega social i econòmica com per l’impacte en autonomia personal, productivitat i cohesió social. En una de les ponències, citant dades del Global Burden of Disease, es va exposar que a Espanya les condicions de salut mental contribuirien a una part rellevant de la càrrega de malaltia (amb estimacions presentades de 4 milions de DALYs i una prevalença aproximada d’1 de cada 7 persones convivint amb un trastorn mental).
També es va remarcar que el capital cerebral està sota pressió: es van compartir estimacions que situen que una part molt important de la població conviu amb algun trastorn cerebral i que els costos (directes i indirectes) tenen un pes notable sobre el PIB, incloent pèrdua de productivitat, discapacitat i cures informals.
En paral·lel, l’envelliment i l’edadisme incrementen necessitats sanitàries i socials, i exigeixen polítiques transversals que protegeixin autonomia, salut mental i salut cerebral al llarg de la vida.
Com es finança el canvi: inversió d’impacte, economia social i mètriques comunes
Les sessions van insistir que la transició requereix instruments financers i un llenguatge comú d’indicadors per prioritzar inversions i comparar resultats. Espanya és un referent en economia social —amb més de 47.000 entitats que representarien aproximadament un 10% del PIB, segons dades compartides al fòrum—, però el repte és escalar projectes amb impacte social mesurable.
Entre les eines per monetitzar i fer visible l’impacte, es van destacar: SROI (Social Return on Investment) i altres metodologies de retorn social; Sistemes d’indicadors estandarditzats com IRIS+ o bé models com el valor social integrat, aplicat per entitats socials.
Es van exposar casos i aproximacions que connecten salut mental i inclusió laboral, com: El Fondo de Impacto Social (FIS) de COFIDES, dotat amb 400 milions d’euros (Next Generation EU), orientat a projectes amb intencionalitat d’impacte i criteris de mesurabilitat, addicionalitat i sostenibilitat; Experiències d’empresa social com La Fageda (mesura de valor social integrat) i UNEI (mesura SROI), presentades a la sessió sobre monetització d’impacte social. Així com el rol de la competitivitat “socioeconòmica” i marcs de governança d’impacte (ex. enfocaments tipus B Corp i autoavaluacions d’impacte).
Brain Transition Economy es presenta com un marc útil per a la governança pública
La Brain Transition Economy es presenta com un marc útil per a la governança pública perquè connecta salut mental/salut cerebral amb polítiques econòmiques, socials i d’innovació i facilita decisions basades en resultats.
Les línies d’acció proposades dibuixen les bases clares d’aquesta necessitat:
- Transversalitat formal: incorporar objectius de capital cerebral a salut, educació, treball, economia i recerca, amb mecanismes de coordinació interdepartamental.
- Quadre d’indicadors compartit (impacte + salut cerebral): adoptar mètriques homologables (p. ex. IRIS+, SROI o equivalències) per orientar finançament, compra pública i avaluació de programes.
- Prevenció al llarg de la vida: reforçar iniciatives de promoció i detecció precoç, des d’infància fins a envelliment, amb mirada d’equitat.
- Entorns laborals respectuosos amb el cervell: impulsar recomanacions i programes per reduir burnout i millorar benestar, alineant salut i productivitat.
- Recerca i infraestructures: impulsar dades, recerca estable i infraestructures (biobancs/plataformes) com a base d’innovació en salut cerebral.
- Aliances públic-privades i filantropia: activar vehicles de col·laboració i escalat perquè l’abast del repte supera la capacitat d’acció exclusiva del sector públic.
Sobre WeMind Cluster
WeMind Cluster és un ecosistema d’innovació en salut mental, neurociències i longevitat que reuneix prop de cent entitats de l’àmbit sanitari, social, tecnològic, acadèmic i de l’administració. La seva missió és promoure l’autonomia personal a través de la innovació i la col·laboració publicoprivada, i impulsar la competitivitat i l’excel·lència dels seus professionals.
WeMind Cluster ha estat reconegut amb el certificat d’excel·lència Gold Label, atorgat per European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA). A més, forma part del programa Catalonia Clusters (Agència per la Competitivitat de l’Empresa – Generalitat de Catalunya), del llistat d’Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, de l’Aliança de Clústers de Salut i Biociències (ACESABIO), de European Network of Living Labs (ENoLL) i del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions – Taules de Salut Mental.
Més informació: www.wemindcluster.com
